Tailàndia

El nord de Tailàndia és una regió molt muntanyosa de gran bellesa on encara hi podem trobar vestigis de l'antic mode de vida tradicional, sempre i quan ens allunyem de les zones amb més pressió turística, ja que la gran afluència d'aquest ha provocat l'aparició de molts circuits turístics que han fet perdre part de l'encant i genuïnitat d'aquest racó de món. Sort que la bicicleta ens permet ser independents i allunyar-nos d'aquests circuits, assaborint el paisatge i la l'hospitalitat de la gent a ritme de pedal. No hem d'oblidar però, que aquests últims anys Tailàndia s'ha modernitzat molt, convertint-se en un país pròsper i tecnològic, fet que ha accentuat a marxes forçades la dualitat entre aquesta Tailàndia moderna i la Tailàndia més rural i tradicional.




Comença l'aventura !!
Com ja comentem a la introducció, vam arribar a Tailàndia just acabada la temporada de pluges, que havia resultat especialment intensa, i tota la plana central de Tailàndia estava totalment inundada. El riu Chao Phraya que travessa Bangkok de mig a mig, s'havia desbordat i la capital tailandesa estava sumida en un gran caos, amb barris sencers inundats i milers de persones desallotjades. Per això a l'arribar a Bangkok, sense sortir ni de l'aeroport, vam agafar un altre vol fins a Chiang Mai, al cor de la regió muntanyosa del nord de Tailàndia, on no havien arribat les inundacions, i des d'allà vam començar el nostre periple. Encara faltaven gairebé dos mesos de ruta per arribar de nou a Bangkok, així que confiàvem que la megalòpolis de més de 12 milions d'habitants hagués recuperat la normalitat.


El paisatge exuberant del nord de Tailàndia
Chiang Mai és una ciutat on encara es respira certa tranquil·litat, si més no comparat amb Bangkok. Hi podem trobar tot tipus de botigues, mercats i serveis turístics, però destaca sobretot per la gran quantitat de temples budistes que hi ha dins la zona emmurallada. Després de visitar alguns dels temples i demanar a Buda benastrugança per al nostre viatge, vam començar el nostre periple sobre dues rodes.




Les últimes gotes de comiat de la temporada de pluges
El primer objectiu fou assimilar que en aquest país es condueix per l'esquerra, fet important de recordar, sobretot per les carreteres secundàries on el trànsit és mínim i és fàcil despistar-se. El tercer dia de pedaleig vam tenir algun petit ruixat, engrunes finals de la temporada de pluges que tot just havia acabat, de fet durant totes les setmanes de viatge que ens quedaven ja no vam tornar a veure caure aigua del cel.



A mesura que ens endinsàvem a les muntanyes del nord, el paisatge guanyava interès
A mesura que ens allunyàvem de la ciutat i ens endinsàvem en territori muntanyós, saltant colls i remuntant valls, el paisatge guanyava interès i aflorava un mode de vida més tradicional, sobretot per les carreteres secundàries on el trànsit era més escàs. Cal destacar la singularitat del tram entre Mae Suai i Mae Salak, amb continus puja i baixes amb pendents d'insomni i paisatges de somni.





Els temples budistes són una constant per tot Tailàndia
A la ciutat de Mae Chan, després de 5 dies de ruta, vam fer un dia de descans llogant una moto per visitar la encara més muntanyosa regió de Mae Salong, fronterera amb Myanmar. Sort que ho vam fer en moto perquè aquí les pendents eren vertiginoses, més pròpies d'una muntanya russa d'un parc d'atraccions!! El dia següent vam seguir, ara ja de nou pedalant, fins a Chiang Saen, evitant la carretera principal, per camins paral·lels que creuaven camps d'arròs i temples budistes.

Família francesa que portaven 6 mesos viatjant pel sud-est asiàtic

A Chiang Saen vam coincidir amb una curiosa família francesa amb dos fills que portaven 6 mesos viatjant en bicicleta pel sud-est asiàtic. Déu ni do!! Impressionant, això sí que tenia mèrit!! En aquesta tranquil·la ciutat vam entrar en contacte per primer cop amb el mític riu Mekong, venerat en molts dels països que creua i que d'ara en endavant seria company intermitent de viatge.




A la zona del Triangle d'Or conflueixen Laos, Myanmar i Tailàndia
Des de Chiang Saen vam visitar el famós Triangle d'Or, vèrtex de confluència de tres països: Tailàndia, Laos i Myanmar, conegut també per ser on es troben els rius Ruak i Mekong. També és famós per ser una de les primeres regions mundials productores d'opi. Per extreure profit turístic d'aquestes qüestions, s'han construït miradors, palaus, monuments i comerços de souvenirs, vaja, que s'ha convertit en un destí de peregrinació, sobretot de turisme asiàtic. 


Monuments simbòlics del Triangle d'Or
Un gran buda presideix la zona del Tiangle d'Or
Triangle d'Or



















L'arròs és el cultiu per excel·lència d'aquesta regió

Des d'aquí ja vam anar resseguint el riu Mekong, que en aquest punt fa de frontera entre Tailàndia i Laos, per una tranquil·la carretera que discorria paral·lela al riu, fins a la població fronterera de Chiang Khong. Aquí ens vam acomiadar de Tailàndia per unes quantes setmanes i vam creuar el riu en un petit transbordador fins a Houay Say, pertanyent ja a Laos, però això ja forma part del següent capítol...



















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada